Tot va començar segons lo previst el divendres a les 18:30 de la tarda a la plaça principal de Chamonix. Dos mil quatre-cents corredors disposats a afrontar el repte de 166km i +-9500m. Un ambient que no havíem viscut mai: les famílies dels corredors, turistes, gent del poble, en fi, com diuen els italians, “pelle d’oca”. Després de 9 min. de sortida en cua, quant vem enfilar el primer camí fora de Chamonix, ens va caure a sobre el “diluvio universal”. Brutal, les tempestes d’aigua dels Alps son contundents. Ja no ens va abandonar fins la pujada de Les Houches a l’estació d’esquí de Bellevue. Baixada a St.Gervais pel primer fangar, i al arribar les paraules mes escoltades eren “arrêt de course” o “gara è finita” en mig d’una confusió tremenda. Allò ens va semblar la guerra: 2400 corredors + acompanyants bloquejats a St.Grevais sota la pluja. Aquí l’organització penso que va funcionar prou bé per repatriar a tothom, inclús van engegar el servei de trens a Chamonix. El dia dons va acabar amb 3h. de cursa, 21,3km. i 1000m. de desnivell, i una gran decepció (no culpo a l’organització sinó a les circumstàncies). La versió “oficiosa”-“oficial” va ser que hi havia una gran bossa d’aigua sota d’una de les geleres que hi passàvem a prop i hi havia gran risc de que baixés de cop. Altres son que degut a la tempesta moltes senyalitzacions van desaparèixer i que els camins estaven impracticables… no se …. sigui lo que sigui, penso que si l’organització (amb experiència i coneixement de l’entorn) va prendre aquesta decisió, s’ha de respectar ni que ens faci ràbia com a corredors.
Dissabte 8:30h. del matí, estic dormint i el Carles hem truca a la porta de l’habitació. Penso “mierda” quelcom passa… Dons si, l’organització havia passat un SmS aprox. a les 2h. de la matinada anunciant que donaven una nova sortida a Courmayer a les 10h. del matí fent la segona meitat del recorregut. Que fem?, dons som-hi. L’Alba en plan “kankunnen” cap a Courmayer (des de Vallorcine). Dintre el cotxe fent un esmorzar adient: galetes petit ecolier, xocolata, etc… Arribem al peatge del túnel del Mont Blanc i veiem un bus amb corredors dintre (falten 20min. per començar). Saltem i abordem el bus. La conductora molt amable i veient-nos amb cara de “locos” ens deixa pujar. Sortim a l’altre banda del túnel i la “polizia” italiana ja ens esperava per escoltar-nos. Baixant per la carretera esquivant cotxes i per fi arribem a la línea de sortida a les 9:59. Buff……. En honor nostre van endarrerir la sortida fins a les 10:15h. i apa ….. 15 hores com a mínim per davant.
La cursa pròpiament dita va transcórrer per la segona meitat del UTMB (Courmayer – Champex – Chamonix), és a dir, 88km. i 5000m de desnivell positiu. Va ser un infern de fang i aigua: fang, fang i mes fang. Pujant a Grand col Ferret (2537m.) pluja, vent i fred (4º al cim). Tot lo altre estones de pluja, mes fang i la duresa “normal” d’un trail d’aquestes característiques.
Arribada a Chamonix a la 1:00h. de la matinada en mig d’una gran ambient.
Tot i que no hem pogut assolir l’objectiu complert, al final molt contents en general i arribant amb un temps molt acceptable i amb bones sensacions:
A les 13:49 del migdia han arribat 1120 corredors i encara en falten. A nosaltres així ens ha anat:
106 – Josep Gras 14h.45’
107 – Carles Gamisans 14h.45’
