Adéu Castor

El passat dissabte al vespre vaig rebre una d’aquestes trucades que mai desitjaries. La notícia era molt dolenta, el Castor s’ha mort. Com, que? Dons si, mentre estava fent l’ofrena floral de la diada del 11 de setembre, una parada cardíaca i allà ens va deixar. Que fràgil es tot plegat.
Feia molt anys que el coneixia, potser 30?, quant alguna vegada anava a buscar al Pablo a La Salle amb el 124. Després, al fer coses amb el Pablo coincidíem a casa seva, mes endavant les classes de repàs de “mates”, la relació professional a l’acadèmia, al banc, el casament amb la Carme, el 1000x1000, les pujades nocturnes al Collbaix, i un llarg etc.
Estigues segur que la gent que t’hem conegut no t’oblidarem mai.
Pep