dijous, 27 de maig del 2010

El dia després

Ahir i avui he començat a ser capaç de raonar i començar a "destil·lar" tota mena de preguntes, respostes, cabòries, etc. i la primera conclusió espontània que hem surt es de ànims + ànims + ànims, tirar endavant i continuar fent lo que mes ens agrada i que ha donat sentit a aquesta colla i per extensió a les nostres famílies i a un estil de vida.

Personalment tinc clar que hem de continuar endavant ara amb Niça i després mes... Que ens ho agafarem diferent?, no ho se, dependrà de cada un, però continuar simplement com a estil de vida.

Al Quim no li agradaria pas que paréssim, i per la Mireia encara seria pitjor si desapareguéssim i ens dediquéssim a jugar a la petanca.


Vinga, "lo dicho"...
Pep

Adjunto com un record mes la notícia al regio7:











Publicat per a les

4 comentaris:

  1. Anònim27 de maig del 2010, a les 10:40

    No somos más
    que una gota de luz
    una estrella fugaz
    una chispa tan solo en la edad del cielo
    No somos lo que quisieramos ser
    Solo un breve latir
    en un silencio antiguo con la edad del cielo

    Calma, todo esta en calma
    deja que el beso dure
    deja que el tiempo cure
    deja que el alma
    tenga la misma edad
    que la edad del cielo

    No somos más
    que un puñado de mar
    una broma de Dios
    un capricho del sol
    del jardin del cielo
    no damos pie entre tanto tic tac
    entre tanto big bang
    solo un grano de sal
    en el mar del cielo

    La canço "La edad del cielo", de Jorge Drexler
    http://www.youtube.com/watch?v=3GDvPe5NqJQ

    Ramon

    ResponElimina
  2. isabel27 de maig del 2010, a les 12:04

    Això és bo, molt bo, Pep!, i la resta a seguir els seus pasos.

    La vida és curta i s'ha de viure disfrutant-la!

    no us sentiu malament per voler gaudir d'ella, el Quim estarà orgullós dels seus bonavisterus.

    ResponElimina
  3. Joel27 de maig del 2010, a les 18:14

    Crec que les vostres paraules tenen sentit i que aquesta és la línia a seguir. Sort en el vostre camí! I un punt positiu al diari per ser capac de recollir a les seves pàgines aquest fet...

    ResponElimina
  4. Gami27 de maig del 2010, a les 18:34

    Dimarts, en el pitjor dels moments imaginables, la Mireia ens va donar una lliço de com encarar la vida, de com ser capaç de mirar el futur quan tot sembla estar en contra. Les coses que ens va dir seràn en el meu cap mentre aquest funcioni, d'aixó n'estic segur

    I d'aquesta lliço se'n desprén el que molt be dius, Pep. Hem de tirar endavant, hem de seguir. La nostra filosofía de la vida tb era la del Quim, i no la vam triar pq sí

    Ell ho hagués fet i, molt més important, ell hagués volgut que ho fessim. Per ell, per nosaltres i, sobretot, per la Mireia i els nens als que ara hem de recolzar i ajudar com si no hi hagués altre cosa al món

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)